MUSHU 18 anys /1,5 a la protectora
Història narrada per Àngels Mas / Voluntària de l’Aixopluc des de 2012
28 d’octubre de 2019, Recordo el dia que ens van avisar del teu abandonament com si fos ahir. -Hi ha un gat en molt mal estat en mig d’uns matolls a la Font dels Capellans-. Unes persones et van recollir i et van dur al veterinari, no portaves xip. Quan vas entrar a la protectora no ens ho podíem creure. Qui o què t’havia deixat en aquest estat? Mai ho vàrem saber.
Vam decidir lluitar per tu, volíem que et recuperessis. Caracrosta havia de ser el teu nom, però per sort no em van deixar. Et diries Mushu i amb el pas dels mesos et convertiries en un dels membres més coneguts del refugi. Els visitants preguntaven per tu quan et veien tan tranquil estirat a l’herba i sempre que algú s’acostava a tu, responies amb un suau ronroneig. Nosaltres encara riem quan recordem el primer dia que et van deixar sortir lliure per la protectora i vas aparèixer a la taula de voluntaris per sorpresa. La Laia i l’Alba no s’ho creien – Però d’on ha sortit? Què li ha passat?- Crec que allà va ser quan em vas robar un trosset de cor i vam connectar definitivament, volies viure.
Van ser moltes visites als veterinaris i infinitat de proves per poder descobrir que tenies. Dues al·lèrgies cutànies, infecció a la cara, otitis crònica a les dues orelles, ulceres als dos ulls, asma i uns 18 anys. No ho teníem fàcil, però érem un equip. En mig d’una pandèmia, però tu jo i la Karen vam ser un equip. Més d’un any i mig batallant junts cada dia. Cures, dutxes i cremes diàries. Encara em pregunto com ens estimaves tant amb tot el que havíem de fer.
Les persones ens escrivien i ens preguntaven per tu. Un nen de 5 anys ens va enviar diners de la seva guardiola i et va fer un dibuix «Això és perquè et milloris Mushu«. El vam penjar a la gàbia i en els dies dolents, el miràvem. Rebíem també donacions per poder pagar els teus tractaments i tothom estava molt content de veure els teus vídeos i fotos a les xarxes socials. Fins i tot et vas fer famós, @elgalgoazul et va escollir com un dels seus 100 gats per sortir en el seu estampat amor gatuno. Mushu un gat especial però real.
També recordo com si fos ahir el dia que ens vam acomiadar. La culpa es va apoderar de nosaltres. Per què no havíem aconseguit una família? Haguéssim pogut fer més per tu? Amb el temps vaig poder comprendre que ho vam donar tot i que tu formaves part de la nostra família. Vas viure lliure i passejant per la protectora. Sempre controlaves la zona on esmorzàvem per veure si queia algun trosset i t’emportaves alguna carícia.
Definitivament desitjo que tots els animals abandonats trobin una llar i sobretot algú que els estimi tant com jo a tu.
Et vam cuidar fins l’últim segon i et recordarem sempre prenent el sol amb la teva campana.
T’estimo warrior, Angi.
